Els origens del club

L’història del B.C. TECLA SALA és indissoluble del Col·legi Tecla Sala de l’Hospitalet, que com no podia ser d’una altra manera, està ubicat al Carrer Tecla Sala, en uns terrenys que al seu dia va donar a l’Ajuntament de l’Hospitalet l’empresària tèxtil Sra. Tecla Sala. Perdonin la multi redundància, però és prou il·lustrativa de la imaginació de les diferents personalitats intervinents a l’hora d’anar posant noms, al carrer, al col·legi o al club.

L’any 1977, la calorosa tarda del 12 de setembre, es va constituir la primera Junta Directiva del B.C. TECLA SALA. La primera de la segona etapa, és clar, ja que des dels anys 50, el bàsquet havia estat l’esport rei al nostre col·legi.

En Domingo Capdevila va presidir la primera Junta Directiva, formada per sis membres, tots ells alumnes o ex –alumnes del Col·legi. En aquella primera temporada 1977-1978 es van federar un total de tres equips, tots ells masculins, ja que el col·legi en aquell moment era exclusivament masculí, coses de l’època. Es van fer un juvenil, un júnior i un sènior.

Creixement i Consolidació

Els inicis competitius (1977 – 1980)

Els primers anys del Bàsquet Club Tecla Sala van ser temps d’entusiasme, esforç i passió per construir un projecte esportiu des de zero. Després de la constitució oficial del club l’any 1977, un grup de joves vinculats a l’escola Tecla Sala va iniciar el primer equip federat de la nova etapa, amb el desig d’impulsar el bàsquet com a activitat estable i organitzada dins del centre.

Durant la temporada 1978–1979, el club va aconseguir el seu primer gran èxit esportiu: campió provincial i ascens a categoria regional de la Federació Catalana de Bàsquet. Aquell ascens va representar molt més que un resultat esportiu; va simbolitzar el naixement d’un projecte col·lectiu fet amb recursos propis, passió i amistat. Els jugadors compraven les seves pròpies samarretes per poder competir i mantenien viu l’esperit d’un club que començava a fer-se un lloc a la ciutat.

Els protagonistes d’aquell equip eren noms que avui formen part de la memòria fundacional del Tecla: Emeterio, Enric, Bernat “Berni”, Carles Ortega “Xarli”, Josep Maria Cosp “Pep Maria”, Toni Navarro, Josep Ibarz “Ibi”, Manolo, Tejedor “Teje” i Joan Sierra, entre d’altres.
Tots ells representaven una generació apassionada que, sense gairebé recursos, va posar els fonaments del que avui és una de les entitats esportives més arrelades de L’Hospitalet.

La temporada 1979–1980 va ser igualment significativa. L’equip estrenava noves samarretes, ja amb la imatge oficial del club, i competia a un nivell més alt després de l’ascens. Aquell curs, el Tecla Sala va ser subcampió de Catalunya i va assolir el dret esportiu a jugar a Tercera Categoria, però una posterior reestructuració de la Federació Catalana de Bàsquet va crear la nova Primera Catalana, modificant l’organigrama competitiu. Tot i així, el Tecla va mantenir-se dins d’aquest nou escenari, demostrant la seva capacitat d’adaptació i el seu esperit competitiu.

Mentre el bàsquet masculí s’obria pas, també començaven a gestar-se les primeres experiències de bàsquet femení, amb partits amistosos organitzats alguns dissabtes. Aquelles trobades, sovint arbitrades per jugadors del mateix club com Claudi Bachs o Luis Rodríguez Manzanares “Manchi”, van ser el primer pas cap al que anys més tard es convertiria en la secció femenina del Tecla Sala.

Aquella etapa pionera, marcada per la il·lusió i el voluntariat, va consolidar un sentiment que encara avui defineix el club: la convicció que el bàsquet és molt més que un esport. Era —i continua sent— una escola de vida, una comunitat de persones compromeses amb un mateix esperit d’amistat, esforç i passió pel joc.

Una època de sacrifici i entusiasme que va donar identitat al Tecla i va sembrar les arrels de la seva gran família vermella.

L’etapa de formació i expansió (1985 – 1998)

La segona meitat dels anys vuitanta va representar un moment clau en el desenvolupament del Bàsquet Club Tecla Sala. Després dels primers anys de consolidació com a entitat esportiva, el club va començar a definir amb més claredat la seva vocació formativa i educativa, situant la base com el pilar central de tot el seu projecte.

L’any 1985 es van celebrar les Primeres Jornades de Mini-Bàsquet, una iniciativa pionera a la ciutat que demostrava la clara aposta del club per la formació dels més petits i per la promoció del bàsquet escolar. Aquelles jornades van marcar l’inici d’una nova manera d’entendre el treball de base, basada en la convivència, l’aprenentatge i la participació col·lectiva.

A finals de la dècada, el Tecla Sala va continuar creixent en nombre d’equips i jugadors, i va reforçar la seva presència dins l’entorn educatiu i esportiu de L’Hospitalet. Durant aquest període, el club va estar presidit per Ramón Hormigón (1988–1990) i posteriorment per Jaume Pujol (1990–1994), sota els quals es va mantenir l’esperit fundacional de proximitat, treball voluntari i compromís amb l’esport com a eina de valors.

L’any 1992, el club va donar un nou pas endavant amb la celebració de les Primeres Jornades de Premini-Bàsquet, ampliant encara més el seu abast formatiu i reforçant la importància del bàsquet com a eina educativa. Aquestes jornades van consolidar la imatge del Tecla com un referent en la promoció de l’esport escolar i van contribuir a establir vincles duradors amb altres entitats i centres educatius de la ciutat.

A mitjan anys noranta, sota la presidència de Pere Gallart (1994–1998), el club va viure una nova fase d’expansió. L’any 1996 va marcar un punt d’inflexió amb la incorporació de les noies del Col·legi Fàtima al projecte del Tecla Sala, donant lloc al naixement del bàsquet femení dins del club. Aquest fet va suposar una fita històrica que va enriquir la identitat del Tecla i va obrir les portes a un model mixt i inclusiu, basat en la igualtat d’oportunitats.

Entre 1985 i 1998, el club va assentar les bases del seu model formatiu, ampliant la seva estructura, diversificant la seva activitat i reforçant el seu paper dins de la comunitat educativa.
Foren anys d’esforç col·lectiu, de passió pel bàsquet i de consolidació d’uns valors que encara avui defineixen la manera de fer del Tecla: educar a través de l’esport, fomentar la convivència i fer créixer una autèntica família al voltant d’una pilota.

Una etapa de construcció i entusiasme que va posar els fonaments del Tecla modern.

Modernització i referent Social

L’etapa de consolidació (1997 – 2010)

A començaments dels anys vuitanta, el Bàsquet Club Tecla Sala iniciava un camí de creixement constant després de la seva refundació el 1977. L’any 1982, un jove jugador, Diego Pérez, començava la seva trajectòria a l’Escola de Bàsquet del club. Aquella generació de nois i noies que entrenaven a les pistes del col·legi representava l’esperit fundacional del Tecla: aprendre, competir i créixer dins d’un entorn educatiu i proper. El bàsquet era, per damunt de tot, una eina de formació i convivència.

Amb només tretze anys, l’any 1987, Diego Pérez feia el pas de jugador a entrenador. Va començar donant suport a l’Escola de Bàsquet i, ja la temporada següent, dirigia el seu primer equip federat, el Premini B Masculí. Aquesta transició primerenca d’alumne a formador era un reflex de la filosofia del club: el Tecla no només formava jugadors, sinó també futurs entrenadors, referents i persones implicades en la transmissió dels seus valors.

Durant la dècada dels vuitanta i la primera meitat dels noranta, el club continuava creixent en nombre d’equips, en participació i en reconeixement dins la ciutat. L’Escola de Bàsquet era el cor del projecte i la base sobre la qual es construïa tota l’activitat esportiva. El Tecla s’anava consolidant com una de les entitats educatives i esportives de referència a L’Hospitalet. En aquell context, el treball voluntari d’entrenadors, famílies i directius va ser fonamental per mantenir viu l’esperit del club en uns anys en què els recursos materials eren escassos però la il·lusió era infinita.

La temporada 1997-1998 marcaria l’inici d’una nova etapa. Diego Pérez, després d’una dècada de dedicació com a entrenador, va assumir la coordinació esportiva del club. Aquell moment va significar un punt d’inflexió en la professionalització interna de l’estructura tècnica. El repte principal era ampliar la base femenina, que només comptava amb dos equips, i mantenir la competitivitat de la branca masculina, sovint amenaçada per la marxa de jugadors a clubs veïns amb més recursos. La seva tasca també va posar un fort èmfasi en la formació d’entrenadors i en la coherència metodològica, perquè tots els equips del Tecla treballessin sota una mateixa línia pedagògica i esportiva.

El 1998, paral·lelament a aquests avenços tècnics, el club vivia un fet històric: les primeres eleccions democràtiques a la seva direcció. D’aquell procés en va sorgir la junta presidida per Antoni Fusté, que ocuparia el càrrec fins al 2013. La seva arribada va comportar una reestructuració profunda en l’organització del club. Es van modernitzar procediments, es van revisar els estatuts i es van establir bases de funcionament que havien de garantir el futur del Tecla davant el creixement sostingut que ja s’estava experimentant. Era una aposta per adaptar-se als nous temps sense perdre l’essència associativa i educativa que sempre havia definit el club.

A finals dels noranta, l’aposta per la formació començava a donar fruits. El 1999, un equip del Tecla Sala es va proclamar sotscampió d’Espanya escolar a Cadis, un assoliment extraordinari per a una entitat d’àmbit local. Aquella fita va ser més que un resultat esportiu: va ser un símbol del treball pacient de formació que s’havia fet durant anys. L’any següent, el 2000, aquell mateix conjunt va aparèixer a la segona cadena de Televisió Espanyola, on va guanyar el torneig organitzat per la cadena pública. Aquells èxits van donar visibilitat al club i van reforçar el sentiment d’orgull entre jugadors, entrenadors i famílies.

Els primers anys 2000 van ser d’una activitat intensa. La temporada 2001-2002, el club ja comptava amb vint equips federats —onze masculins i nou femenins—, un creixement notable que demostrava la consolidació del model esportiu. En aquest període també va néixer un dels esdeveniments més emblemàtics de la història del Tecla: el Memorial Pau Balaguer, creat el 2002 en record a una figura molt estimada que havia contribuït decisivament al desenvolupament del club. Aquell memorial, més enllà de l’homenatge, es va convertir en una jornada esportiva i social de primer nivell, on participaven personalitats del món de l’esport i la comunicació com Pau Gasol, Joan Creus, Andrés Jiménez, Lluís Canut, Pere Farreres, Enric Piquet o Antoni Bové. Aquell esperit de comunitat i reconeixement va ajudar a consolidar encara més el Tecla com un club obert i referent a la ciutat.

A la temporada 2003-2004, després de divuit anys sense equip sènior masculí, el club va fer una aposta decidida per recuperar-lo. L’equip, dirigit per Diego Pérez, va començar a la categoria Territorial i, en la seva primera temporada, va aconseguir l’ascens a Tercera Catalana. L’any següent, el 2004-2005, es va crear també el Sènior Femení, un pas més per donar continuïtat a la feina feta en la branca femenina i completar l’estructura esportiva del club. Aquells anys van ser d’un dinamisme constant, amb jugadors formats a casa que feien el salt a categories superiors i amb una base cada vegada més nombrosa.

La temporada 2005-2006 seria recordada com una de les més exitoses de la història del club. El Sènior Masculí, també sota la direcció de Diego Pérez, es va proclamar campió de Catalunya de Tercera Catalana i va aconseguir l’ascens a Segona Catalana. Al mateix temps, el Sènior B aconseguia també l’ascens a Tercera. Aquest doble èxit va ser un reflex del nivell competitiu que havia assolit el Tecla, però també de la cohesió interna i del compromís de tot el cos tècnic. Dos anys després, el 2007-2008, el club arribava a la seva xifra màxima d’equips federats fins aquell moment: vint-i-dos conjunts entre masculins i femenins. Aquell creixement s’havia aconseguit amb només dues pistes d’entrenament, les del col·legi Tecla i la de Fàtima, i va ser també l’any en què el Sènior Masculí va començar a jugar al Pavelló del Centre, un pas simbòlic que representava la maduresa institucional i esportiva del club.

El juny de 2010, després de tretze temporades al capdavant de la coordinació esportiva, Diego Pérez va decidir fer un pas al costat per donar pas a una nova etapa, tot mantenint-se vinculat al club com a assessor i responsable de les relacions amb la Federació. El seu relleu va recaure en Javi Laya, que va continuar el camí marcat. Pérez va mantenir la seva col·laboració fins al 2013, treballant al costat del president Antoni Fusté, amb qui compartia una visió de club basada en la formació, la serietat i el respecte per la seva història.

Entre 1982 i 2013, el Bàsquet Club Tecla Sala va experimentar una transformació profunda. D’un petit projecte de barri, va passar a ser una entitat estructurada, amb una metodologia pròpia i un fort arrelament social. Van ser anys de compromís, de creixement i de fidelitat a uns valors que encara avui continuen definint el club: treballar des de la base, educar a través de l’esport i defensar la importància de fer comunitat.
Aquell període, liderat institucionalment per Antoni Fusté i esportivament per figures com Diego Pérez, va ser, sens dubte, un dels més decisius de la història del Tecla Sala, i va deixar una herència que ha permès que el club segueixi creixent sense perdre la seva essència.

Una etapa llarga, plena d’esforç i d’humanitat, que va preparar el camí per a la nova era del Tecla, més moderna, més forta i més unida que mai.

L’etapa de renovació i estabilitat (2013 – 2018)

L’any 2013 va començar una nova etapa per al Bàsquet Club Tecla Sala. Després de quinze anys sota la presidència d’Antoni Fusté, el relleu va recaure en David Olucha, una persona amb una llarga vinculació al club, primer com a entrenador i després com a responsable tècnic. La seva arribada a la presidència va coincidir amb un moment de maduresa institucional i esportiva, i amb la necessitat de donar un pas endavant cap a la modernització del projecte sense perdre els valors que sempre havien definit el Tecla.

La nova junta va apostar per mantenir la línia educativa i formativa del club, però adaptant-la a les noves realitats socials i esportives. Olucha va impulsar un model de gestió més obert, participatiu i proper, en què les famílies, els entrenadors i els jugadors fossin part activa del funcionament quotidià. El Tecla volia continuar sent una escola de bàsquet, però també una escola de vida, i en aquesta etapa es van reforçar les iniciatives que promovien el respecte, la convivència i la implicació comunitària.

Des del punt de vista esportiu, el club va mantenir una estructura molt sòlida, amb equips a totes les categories i amb una base que no deixava de créixer. Es van unificar criteris tècnics, es van revisar els plans d’entrenament i es va donar continuïtat al treball que venia de dècades anteriors. En aquells anys, el Tecla va aconseguir estabilitzar la seva presència a les competicions interterritorials, millorant el nivell mitjà dels equips i reforçant la idea que la formació de qualitat havia de ser compatible amb la competitivitat.

Un dels eixos centrals d’aquesta etapa va ser la consolidació del bàsquet femení dins del club. L’impuls iniciat anys enrere va donar resultats visibles: el nombre d’equips femenins va augmentar, i moltes jugadores formades a la base van començar a tenir una trajectòria continuada dins de la pròpia estructura. Aquesta aposta per la igualtat d’oportunitats i la visibilitat femenina va convertir el Tecla en un exemple de compromís amb el bàsquet inclusiu i formatiu.

Paral·lelament, es van reforçar les relacions institucionals amb l’Ajuntament de L’Hospitalet i la Regidoria d’Esports. El club, arrelat des de sempre al teixit educatiu de la ciutat, va intensificar la seva col·laboració amb escoles i entitats de l’entorn. A través de projectes compartits i activitats de promoció esportiva, el Tecla va continuar essent un referent de participació i cohesió social. La seva presència als esdeveniments municipals i la seva col·laboració amb altres clubs i associacions locals van enfortir encara més la seva imatge com a entitat de ciutat.

En l’àmbit intern, la presidència d’Olucha es va caracteritzar per una gestió rigorosa i un esperit de renovació constant. Es van introduir millores en la comunicació, s’hi van començar a aplicar eines digitals per facilitar la coordinació entre equips, i es van obrir canals més directes amb les famílies. Aquesta evolució tecnològica i organitzativa va marcar el començament d’una nova manera de gestionar el club, més transparent i participativa, preludi de la modernització que arribaria en els anys següents.

Durant aquests anys també es va continuar amb la celebració d’actes i esdeveniments emblemàtics, com el Memorial Pau Balaguer, que va reforçar el seu caràcter transversal com a festa del club. A més, es van impulsar tornejos, trobades d’escoletes i accions solidàries, donant al Tecla una dimensió més comunitària i educativa. El club no només formava esportistes, sinó ciutadans i ciutadanes compromesos amb els valors de l’esport i de la convivència.

Aquesta etapa també va estar marcada per la transició generacional dins de l’estructura tècnica. Molts dels entrenadors que havien crescut al Tecla van començar a assumir més responsabilitats dins la direcció esportiva, assegurant la continuïtat del projecte formatiu i mantenint viva la identitat del club. Es va consolidar així un model en què la major part del cos tècnic provenia del planter, fet que reforçava el sentiment de pertinença i el vincle amb la història del club.

Sota la presidència de David Olucha, el Bàsquet Club Tecla Sala va viure anys d’estabilitat, cohesió i creixement equilibrat. Van ser temps de consolidació dels valors que han fet gran el club: la humilitat, la feina constant, la importància de l’educació i la força del col·lectiu. L’etapa 2013–2018 va servir per reforçar les bases d’un projecte que s’ha sabut adaptar als nous temps sense perdre l’esperit amb què va néixer.

Quan l’any 2018 es va tancar aquest cicle, el Tecla era ja una entitat plenament consolidada, amb una estructura tècnica madura, una base social fidel i una reputació reconeguda dins i fora de L’Hospitalet. Aquells anys van deixar com a llegat un club més obert, més organitzat i més compromès amb la seva gent, preparat per afrontar una nova etapa de creixement i projecció.

Una època de serenor i progrés, en què el Tecla va saber combinar la tradició amb la innovació i en què la seva família esportiva va continuar creixent al voltant d’un projecte comú: viure i estimar el bàsquet com una manera de ser i d’entendre la vida.

El 2018 va començar l’etapa presidida per “Pepe” Ortiz, que va suposar un salt quantitatiu i social, convertint el Tecla en un gran referent a la ciutat i a Catalunya. Aquesta etapa es va caracteritzar per una Direcció Tècnica sòlida, liderada per Carlos Lao i Marc Rueda.

L’etapa de transició i impuls social (2018 – 2023)

L’any 2018, després de cinc anys de la presidència de David Olucha, el Bàsquet Club Tecla Sala va iniciar una nova etapa sota el lideratge de Pepe Ortiz, una figura propera al club, compromesa amb la seva història i amb una visió moderna i participativa de la gestió. El seu mandat va representar un pont entre la consolidació assolida en els anys anteriors i l’impuls cap al Tecla contemporani, caracteritzat per la innovació, l’obertura social i la comunicació directa amb la seva comunitat.

La nova junta directiva va arribar amb una clara voluntat de donar continuïtat al model formatiu i educatiu del club, però incorporant-hi una mirada més actual i adaptada als nous temps. L’objectiu era mantenir viva l’essència del Tecla —formar persones a través del bàsquet—, tot reforçant la seva estructura organitzativa, millorant la gestió interna i potenciant la seva presència social. Aquells anys van ser decisius per definir la identitat moderna del club: un Tecla més connectat, més visible i més proper a la seva gent.

Des del punt de vista esportiu, el club va mantenir una estabilitat exemplar. Es van reforçar els vincles entre els equips de formació i les categories superiors, es van establir nous criteris de seguiment tècnic i es van crear canals de comunicació més directes entre coordinadors, entrenadors i famílies. Aquesta manera de treballar va generar un ambient de confiança i col·laboració que va permetre mantenir el nivell competitiu i, sobretot, la cohesió de la gran família vermella.

Una de les línies de treball més destacades de la presidència de Pepe Ortiz va ser el creixement social i comunitari del club. Es van potenciar activitats conjuntes entre equips, trobades de famílies, tornejos interns i actes solidaris que reforçaven el sentiment de pertinença i convertien el Tecla en un espai de trobada obert i inclusiu. La idea de la #FamiliaVermella, que ja havia nascut uns anys abans, va prendre una nova dimensió: més que un lema, es va consolidar com una manera de viure i entendre el club.

En paral·lel, es van modernitzar els canals de comunicació. El club va fer un salt endavant en la seva presència digital, especialment a les xarxes socials, utilitzades com a eina per apropar el dia a dia del Tecla a les famílies, exjugadors, patrocinadors i simpatitzants. Aquesta transformació va permetre augmentar notablement la visibilitat i va situar el Tecla com un dels clubs de referència en comunicació i proximitat dins de l’esport local.

A nivell institucional, el club va continuar reforçant la seva relació amb l’Ajuntament de L’Hospitalet i la Regidoria d’Esports, mantenint un diàleg constant sobre la necessitat d’espais i infraestructures per a un projecte que no parava de créixer. Es van establir noves col·laboracions amb entitats educatives i socials de la ciutat, i es va treballar per consolidar el Tecla com a entitat de ciutat, compromesa amb els valors de l’educació, la convivència i la inclusió.

No obstant això, el període 2018–2023 també va estar marcat per moments difícils. La pandèmia de la COVID-19 va afectar profundament el món de l’esport, i el Tecla va haver d’afrontar mesos de gran incertesa. Tot i les restriccions i les dificultats logístiques, el club va demostrar una gran capacitat d’adaptació i resistència. Es van mantenir les activitats formatives, s’hi van impulsar sessions en línia i es va fer un esforç col·lectiu per mantenir la motivació i el vincle amb els jugadors i les famílies. Aquell període va servir per reforçar la idea que el Tecla era més que un club: era una comunitat capaç de superar els reptes junts.

Quan l’activitat esportiva va poder reprendre’s amb normalitat, el club va sortir reforçat. El compromís de les famílies, el treball del cos tècnic i la il·lusió dels jugadors van permetre recuperar el ritme competitiu i continuar creixent. La direcció de Pepe Ortiz va donar prioritat a la recuperació emocional i social del club, posant el focus en la convivència, l’activitat col·lectiva i el retrobament amb la pista. En aquells anys, més que mai, el Tecla va ser sinònim d’unió, de comunitat i de passió compartida.

Durant el seu mandat, el club també va fer passos endavant en l’àmbit dels patrocinadors i col·laboradors, establint noves aliances amb empreses locals que volien formar part del projecte. Aquesta xarxa de suport va contribuir a enfortir la base econòmica de l’entitat i a fer possible la realització d’activitats socials, materials i formatives que beneficiaven tots els equips.

A nivell esportiu, es van mantenir els equips sèniors com a referents del club, i es van reforçar els programes de base, assegurant la continuïtat dels joves formats a casa. L’Escoleta va continuar essent el punt d’entrada per a centenars d’infants que, any rere any, trobaven al Tecla el seu primer contacte amb el bàsquet i amb els valors de l’esport.

Quan la presidència de Pepe Ortiz va arribar al seu final, el 2023, el Bàsquet Club Tecla Sala havia esdevingut una entitat moderna, cohesionada i plenament integrada a la vida esportiva i social de L’Hospitalet. El club havia superat una de les etapes més difícils de la seva història recent i n’havia sortit reforçat, amb una base sòlida, una estructura tècnica estable i una comunitat més implicada que mai.

El llegat d’aquesta etapa és el d’un Tecla obert i humà, capaç d’afrontar els reptes amb coratge i de mantenir viva la seva essència en qualsevol circumstància. Van ser anys de transició, de superació i de creixement, en què el treball conjunt de jugadors, entrenadors, directius i famílies va demostrar que la força del Tecla resideix en la seva gent.

Una etapa de compromís i esperança que va preparar el camí per a la nova era del club: l’era del creixement esportiu, la professionalització i el salt històric cap a les competicions nacionals.

Present i futur

L’etapa de projecció i nova era (2023 – actualitat)

L’any 2023 es van celebrar eleccions per segona vegada a la història del Bàsquet Club Tecla Sala. Aquell procés va suposar un moment de gran participació i reflexió col·lectiva dins l’entitat, i va donar com a resultat la victòria de Juan Antonio Porto, que es va presentar sota el lema “Canvi Positiu”.
La seva candidatura proposava una nova etapa per al club, basada en tres eixos fonamentals: el creixement esportiu, l’enfortiment social i la sostenibilitat econòmica. L’objectiu era modernitzar el Tecla sense perdre els valors que sempre l’havien definit, consolidant la feina feta durant dècades i donant-li un nou impuls adaptat als temps actuals.

La nova junta va assumir el repte d’impulsar un salt qualitatiu en totes les àrees del club, professionalitzant la gestió, millorant la comunicació i potenciant la identitat del Tecla com a referent esportiu i educatiu de la ciutat. La filosofia del “Canvi Positiu” no era només un eslògan electoral, sinó un compromís amb la millora contínua, la participació i la il·lusió compartida per fer créixer el projecte.

Aquesta nova etapa va portar ràpidament fruits. A la temporada 2025–2026, el Sènior Masculí, dirigit per Cristian Gómez, va aconseguir l’ascens a Tercera FEB, portant per primera vegada el nom del Tecla a una competició de caràcter nacional. Aquest èxit, fruit de molts anys de treball i constància, va simbolitzar la culminació d’un projecte col·lectiu i el reconeixement al model formatiu del club. Més enllà de la fita esportiva, l’ascens va representar un triomf dels valors, la humilitat i l’esperit d’equip que defineixen el Tecla. Va ser un motiu d’orgull per a tot el barri, per a l’escola i per a la gran família vermella que envolta l’entitat.

Actualment, el Bàsquet Club Tecla Sala compta amb més de 360 jugadors i jugadores, més de 60 entrenadors i entrenadores, i una estructura tècnica consolidada i cohesionada. La coordinació general està encapçalada per Cristian Gómez i Pedro Cerdan, responsables de l’àrea esportiva i del desenvolupament tècnic de totes les categories, mentre que Anna Prats lidera la coordinació de l’Escoleta, assegurant que la formació inicial dels més petits es basi en l’aprenentatge, la diversió i els valors del club.

Aquesta estructura tècnica estableix un model compartit de treball, amb formacions internes, reunions periòdiques i observacions a pista que garanteixen una metodologia coherent per a tots els equips. Des de l’Escoleta fins als sèniors, el Tecla aposta per la continuïtat formativa i per un estil de joc propi, on la pedagogia, la disciplina i la il·lusió van de la mà.

Un dels projectes més destacats d’aquesta nova etapa és el programa Mirror Player, que vincula els jugadors dels equips sèniors amb els equips de formació. Cada jugador o jugadora del primer equip apadrina un grup base, actuant com a mentor esportiu i personal. Aquest vincle intergeneracional ha reforçat el sentiment de pertinença i ha creat una cultura de suport mutu dins del club.

La direcció també ha impulsat xerrades i tallers formatius per a entrenadors, famílies i jugadors, centrats en valors com el respecte, la comunicació, la cooperació i la gestió emocional. Aquestes accions reforcen la vocació educativa del club i la seva voluntat de formar persones abans que esportistes.

El treball col·lectiu entre la junta directiva, el cos tècnic, els entrenadors, les famílies i els voluntaris continua sent la base del projecte. La implicació de tots els actors ha permès mantenir l’esperit familiar que ha acompanyat el Tecla des dels seus orígens, alhora que el club es projecta amb una estructura moderna, capaç d’afrontar nous reptes esportius i socials.

En l’àmbit institucional, el club ha consolidat la seva col·laboració amb l’Ajuntament de L’Hospitalet, amb les escoles del barri i amb entitats locals. També ha modernitzat la seva comunicació amb una nova pàgina web i una forta presència a les xarxes socials, donant visibilitat al dia a dia de la #FamiliaVermella i als esdeveniments que marquen el calendari anual: la presentació oficial dels equips, el Torneig Femení de Nadal, el Memorial Pau Balaguer, la Trobada d’Escoletes Toni Fusté i la Cloenda de final de temporada.

El mandat de Juan Antonio Porto representa una etapa de projecció i optimisme, un temps per consolidar la feina feta i continuar creixent des de la base. El club viu un moment de plenitud i maduresa, amb la mirada posada en el futur i amb la convicció que el seu veritable èxit és la gent que el forma.
El “Canvi Positiu” és avui una realitat tangible: un club més fort, més obert i més viu que mai.

El futur del Tecla passa per continuar construint sobre aquests fonaments, mantenint la seva identitat com a escola de vida i com a referent esportiu de L’Hospitalet. Amb orgull, esforç i passió, el Bàsquet Club Tecla Sala continua escrivint la seva història amb un mateix objectiu: créixer junts, des de la base, com una gran família vermella.